Benvinguts els qui ara mateixa m'esteu llegint... siga aquest el meu primer post per a deixar constància de la decepció, impotència, desilusió i afonament que a hores d'ara senc. Sabem que somiar és arriscat i que el dia menys pensat aquestos somnis poden trencar-se davant els nostres ulls incrèduls sense deixar més rastre que el nostre record nostàlgic. Però tot i saber-ho, mai no s'està preparat per a patir-ho de la més cruel de les formes. Això és el que hui m'ha passat a mi.
Ja feia temps que em plantejava la idea d'iniciar un blog per a contar les meues experiències personals encara que supose que els esdeveniments d'aquesta vesprada han estat els detonants de què ara mateixa estiga davant el meu ordinador escrivint aquestes paraules.
No donaré més detalls de la rao d'aquest mal cor que senc, només diré que mai no s'està preparat per a veure que tot pel què has lluitat durant 9 mesos s'esbalaix. Quan vius tant de temps (dia i nit) pendent i volcant els teus esforços en un objectiu per a què finalment algú et torne a la realitat de la forma més cruel i deshumanitzada, el teu món s'afona i la única eixida possible és una fugida cap endavant sense saber molt bé a on acabarà.
És en aquest punt a on em trobe a hores d'ara, sumit en un millió de dubtes i preguntant-me què és el que he fet malament.
Respostes és precisament el que no trobe.
Es despedix... Maulet Alacantí
P.D.: Acabaré afegint la lletra d'una de les meues cançons favorites. Reconec que no és que siga massa adient per a aquesta situació ja que precisament és prou trista i nostàlgica, però al igual que ens els moments roïns m'agrada escoltar-la, crec que també m'ajudarà escriure-la ací. Allà va...
"Del Sud" OBRINT PAS
Del sud, d'allà on la terra mor, d'allà on la calor no em deixa veure el sol.
Sóc del sud i el meu caminar s'ha fet tant complicat que ja no veig el nord.
Del sud, la terra dels enganys, la terra d'amargors que sempre assequen plors.
Sóc del sud, país que ja no hi és, que s'amaga del temps dins el cor de la gent.
Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d'uns països sense nom
Sóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.
Del sud, d'allà on la terra mor, d'allà on la calor no em deixa veure el sol.
Sóc del sud i el meu caminar s'ha fet tant complicat que ja no veig el nord.
Del sud, la terra dels enganys, la terra d'amargors que sempre assequen plors.
Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat, del somni exiliat.
Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d'uns països sense nom
Sóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada